M'he comprat un llibre d'encanteris per Amazon.
He arribat a un estat de neutralitat emocional absoluta, estèril, perquè li trobo una explicació a tot, no crec en res, només opino coses. Per això, he decidit que li falta misticisme a la meva vida. Miro enrere i les millors experiències que he tingut han estat de caràcter místic. Els millors regals han estat un anell, un collar que guardaré sempre, quatre línies escrites en paper. Símbols. Com boies a què aferrar-nos. Quan una pedra deixa de ser una pedra i passa a ser un amulet, tot pren importància, cada gest té una càrrega simbòlica, lleugerament màgica. A les festes de Random Local Guys hem venerat la sortida del sol com un si un déu brillant s'alcés i ens estengués els braços. Per no mencionar les molt significatives experiències psicodèliques.
En anteriors articles he parlat del perill de les religions.
La religió cristiana té una naturalesa podrida perquè neix del sofriment, entre altres coses. Neix com a consol i motor dels esclaus, que somien en una vida millor després de la mort. És cert, però, que omple la necessitat humana del ritual i el simbolisme, d'una bellesa suprema. La història de les cultures i de qualsevol fet rellevant en la humanitat s'explica per la necessitat de superar la separació, de formar part d'una comunitat i fondre's en ella.
"El que és essencial en l'existència de l'home és el fet que ha sorgit del regne animal, de l'adaptació instintiva, que ha transcendit la natura -tot i que no l'ha abandonat, en forma part- i, tanmateix, una vegada arrencat de la natura, no hi pot tornar; una vegada expulsat del paradís -un estat d'unitat amb la natura-, si hi intentés tornar, uns querubins amb espases flamejants li barrarien el pas. L'home només pot avançar desplegant la raó, cercant una nova harmonia, una d'humana, en comptes de l'harmonia prehumana que s'ha perdut irreparablement. [...]
L'home té el do de la raó; és vida conscient de si mateixa; té consciència d'ell mateix, del proïsme, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. La seva consciència de si mateix com a una entitat a part, la consciència de la breu durada de la vida, del fet que ha nascut sense voluntat i que mor contra la seva voluntat, que morirà abans dels que aquells que estima, o ells abans que ell, la consciència de la seva solitud i separació, de la seva impotència davant les forces de la natura, tot això fa de la seva existència separada, desunida, una presó insuportable. Es tornaria boig si no pogués alliberar-se d'aquesta presó i estendre la mà, unir-se d'alguna manera als homes, al món exterior. "
D'aquí neixen les sardanes, fumar porros o el nazisme. És un motor que l'home porta amagat a les entranyes, que porta a reaccions diverses, irracionals, normalment amb un eslògan polític o una estètica com a excusa, però que al cap i a la fi només són un intent desesperat d'encaixar, de pertànyer a un grup. Si som conscients d'aquest problema intern, podem donar-li solucions sanes. Fromm proposa l'amor, amor al món com a unió última. La música també n'és un exemple, en un concert tothom balla el mateix ritme alhora, mirant cap a una mateixa direcció. El misticisme i el ritual també funcionen.
Hi ha qui confón ser intel·ligent amb rebutjar qualsevol mena de fantasia, res més allunyat de la realitat. La fantasia mai pot ser perillosa. No cal confondre fantasia amb ciència, o fantasia amb educació. No cal barrejar la fantasia amb altres àmbits, perquè és valuosa per ella mateixa. I alhora, si s'arriba a comprendre bé, serà present a tot arreu sense haver de justificar-la, posar-li normes o lluitar per ella.
És un joc infravalorat, canviar el propi estat de consciència. No només té beneficis en comunitat. Un amulet és un placebo adorable. Si un se sent protegit, encara que sigui per una pedra que penja d'un fil, actuarà amb més seguretat. Recitar un encanteri és una manera de creure en el propi poder, declarar-se poderós. Sovint, aquest tipus de rituals requereixen introspecció, una tarda en solitud, una pausa per recapitular. I us sorprendria la quantitat de persones que no saben com sortir del pilot automàtic.
No fa gaire, vaig parlar amb El savi de les muntanyes. Li comentava la meva falta d'espiritualitat, el concepte de màgia ha quedat enrere, és per a mi un record llunyà d'infantesa. Em va dir, com si fos la cosa més òbvia del món, com si ho tingués davant meu, que tot el que ens envolta és màgic. De quina manera creix la vegetació, la reproducció dels organismes, els processos del nostre cos; coneixem com funcionen i quins passos segueixen, i són la manifestació més pura de la màgia.
"El que és essencial en l'existència de l'home és el fet que ha sorgit del regne animal, de l'adaptació instintiva, que ha transcendit la natura -tot i que no l'ha abandonat, en forma part- i, tanmateix, una vegada arrencat de la natura, no hi pot tornar; una vegada expulsat del paradís -un estat d'unitat amb la natura-, si hi intentés tornar, uns querubins amb espases flamejants li barrarien el pas. L'home només pot avançar desplegant la raó, cercant una nova harmonia, una d'humana, en comptes de l'harmonia prehumana que s'ha perdut irreparablement. [...]
L'home té el do de la raó; és vida conscient de si mateixa; té consciència d'ell mateix, del proïsme, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. La seva consciència de si mateix com a una entitat a part, la consciència de la breu durada de la vida, del fet que ha nascut sense voluntat i que mor contra la seva voluntat, que morirà abans dels que aquells que estima, o ells abans que ell, la consciència de la seva solitud i separació, de la seva impotència davant les forces de la natura, tot això fa de la seva existència separada, desunida, una presó insuportable. Es tornaria boig si no pogués alliberar-se d'aquesta presó i estendre la mà, unir-se d'alguna manera als homes, al món exterior. "
-Erich Fromm, L'art d'estimar
D'aquí neixen les sardanes, fumar porros o el nazisme. És un motor que l'home porta amagat a les entranyes, que porta a reaccions diverses, irracionals, normalment amb un eslògan polític o una estètica com a excusa, però que al cap i a la fi només són un intent desesperat d'encaixar, de pertànyer a un grup. Si som conscients d'aquest problema intern, podem donar-li solucions sanes. Fromm proposa l'amor, amor al món com a unió última. La música també n'és un exemple, en un concert tothom balla el mateix ritme alhora, mirant cap a una mateixa direcció. El misticisme i el ritual també funcionen.
Hi ha qui confón ser intel·ligent amb rebutjar qualsevol mena de fantasia, res més allunyat de la realitat. La fantasia mai pot ser perillosa. No cal confondre fantasia amb ciència, o fantasia amb educació. No cal barrejar la fantasia amb altres àmbits, perquè és valuosa per ella mateixa. I alhora, si s'arriba a comprendre bé, serà present a tot arreu sense haver de justificar-la, posar-li normes o lluitar per ella.
És un joc infravalorat, canviar el propi estat de consciència. No només té beneficis en comunitat. Un amulet és un placebo adorable. Si un se sent protegit, encara que sigui per una pedra que penja d'un fil, actuarà amb més seguretat. Recitar un encanteri és una manera de creure en el propi poder, declarar-se poderós. Sovint, aquest tipus de rituals requereixen introspecció, una tarda en solitud, una pausa per recapitular. I us sorprendria la quantitat de persones que no saben com sortir del pilot automàtic.
No fa gaire, vaig parlar amb El savi de les muntanyes. Li comentava la meva falta d'espiritualitat, el concepte de màgia ha quedat enrere, és per a mi un record llunyà d'infantesa. Em va dir, com si fos la cosa més òbvia del món, com si ho tingués davant meu, que tot el que ens envolta és màgic. De quina manera creix la vegetació, la reproducció dels organismes, els processos del nostre cos; coneixem com funcionen i quins passos segueixen, i són la manifestació més pura de la màgia.