Hi ha vida a fora de la meva habitació?

Abstract

Estava jo l'altre dia a Sant Feliu, i vaig decidir com cada dia que havia de sortir una mica de casa. Em vaig preparar per fer la meva usual incursió a la vida real, que normalment consisteix en anar a fer un cafè a algun bar random i posar-me allà a llegir el llibre que sigui que estic llegint. Aquest cop, però, potser perquè venia de passar uns dies a Barna i tenia encara la inèrcia de quedar amb gent i tenir conversacions sense final (de les que encara tinc agulletes) vaig decidir comentar-li la jugada a algú. No només això, vaig decidir convertir-ho en un experiment per contestar la pregunta del títol. Aconseguiria quedar amb algú? Hi ha vida a fora de la meva habitació?

Metodologia

Cinc missatges van ser enviats en l'espai d'uns pocs minuts a cinc persones diferents, contingent diferents variacions de invitacions a anar a prendre algo per baix del poble aquella mateixa tarda. Era un dimecres qualsevol, laborable de mitjans de desembre amb res en especial. Els escollits van ser cinc persones amb qui tinc bona relació, veig semi-freqüentment, tinc el seu numero de telèfon i les quals no em molesta la seva presencia. 

En quan a les consideracions ètiques de l'experiment, que involucra a éssers humans perquè fer un estudi preliminar amb animals sembla una mica impossible, vaig prendre mesures per a que ningú prengués cap mal. Vaig donar ja desde el principi com a absurda la possibilitat de que més d'una persona contestés afirmativament, així que no em va preocupar fer més d'un pla. En el pitjor dels casos (o millor) simplement els ajuntaria en una quedada bastant improvisada de gent que no es coneix entre ella però tenen en comú suportar-me de tant en tant.

Resultats

Dos dels cinc missatges van ser contestar en l'espai de un parell de hores fins que vaig decidir baixar sol com tenia previst igualment. Un d'ells tenia altres plans i l'altre estava refredat. Vaig rebre una tercera resposta unes bastantes hores després, les altres dos encara no han arribat en el moment de la publicació d'aquest article. Durant el meu viatge vaig fer, tant i com estava previst, un cafè i vaig llegir distretament un troç del llibre.

Conclusions

Inconclusives. Si bé l'experiment tal i com estava plantejat va ser un fracàs absolut, en el camí em vaig trobar gent que coneixia i vaig poder triar entre bastantes cafeteries on fer el meu cafè, el que sembla indicar per deducció que gent va de vegades a aquests llocs, perquè estaven oberts. Això aporta dubtes sobre si hi ha vida o no a Sant Feliu, mes enllà dels resultats immediats, que poden ser explicat per altres raons. A més, el fet de que no hi hagi vida a Sant Feliu pot no ser un fet representatiu del gran món que en realitat constitueix "fora de la meva habitació". De fet, a Barna si que va sembla que n'hi haguessin, de persones. També en el trajecte de la meva habitació al carrer de davant de casa em va semblar que hi havia gent al menjador. Seguidament establirem algunes hipòtesis que poden explicar els defectes de l'experiment, així com suggerències de millora per repetir-lo en el futur.

Hipòtesis

─ Insufficient Sample Size. Potser aquell dia en particular era un mal dia i la gent tenia plans o altres inconvenients, i la mostra no és l'ho suficientment amplia per donar una resposta definitiva a la pregunta plantejada. Em decanto en contra d'aquesta possibilitat, perquè en altres recreacions més informals de l'experiment m'he trobat resultats molt semblants. En tot cas, és probablement cert que la gent te coses a fer i és probablement algo que cas per cas oferiria una "excusa" vàlida per quedar o no quedar, però quan aproximem el problema desde un punt de vista sistemàtic, aquest és només un condicionant feble, no determinant, de les decisions de cada persona en particular. Es a dir, que si que la gent te coses a fer de vegades però que acostuma a no ser el factor que decideix si volen o no volen participar dels plans que els hi proposes. Possibles explicacions individuals de perquè cada un d'ells tenia bones raons per no quedar poden incloure (en cap ordre en particular) feina, altres plans, no haver vist el mòbil i després mandra contestar, novia, depressió, addició a les drogues, música, videojocs, lesió muscular, centenars de kilòmetres de distància.

─ Selection Bias. És una forta possibilitat considerar que la intersecció d'un Diagrama de Venn de la "gent que em cau be" i "gent que contesta missatges" o "gent disposada a fer plans" és en realitat molt petita. Que en realitat si volgués fer vida social o plans podria perfectament i el problema és que qui hi estaria disposat habitualment em cansa molt o acabo borrant de la meva llista mental de candidats.

─ Experimenter Bias. No li caic be a ningú. Una possibilitat a explorar, amb els seus propis arguments a favor i en contra que no anomenarem aquí perquè no acabariem mai. En general tendeixo a desestimar-la degut a les probes contrastades de que he caigut be a gent en el passat i res sembla indicar que això hagi canviar en temps recents, tot i que em podria equivocar.

─ Systematic Issues. Com per exemple que fa fred. Em vaig haver de posar guants.

─ Confounding Bias. Una possibilitat, compatible amb les anteriors, és que si be la gent no te massa problema en fer plans casuals consistents en relaxar-se, parlar de quatre coses i prendre algo, quedar amb mi acostuma a ser una activitat lluny de casual degut a la meva tendència de no saber parlar de cosetes i insistir en aprofundir en temes complexes, abstractes o lligades a íntims problemes i conflictes idiosincràtics dels meus subjectes (sovint tot junt) el que tendeix a ser bastant allunyat del pla ideal d'una persona normal un dimecres per la tarda.

Futurs Experiments

Tot i el fracàs de l'experiment, en realitat no em costa res i vaig acabar amb un pla bastant acceptable de totes maneres, així que tinc pensat repetir-lo en un futur pròxim. Possible variacions poden incloure: preguntar a altres persones (tant mes externes al meu immediat cercle social com mes internes), potser noies; proposar el pla amb lleugerament mes antelació; fer-ho quan faci menys fred; parlar menys i escoltar més; quedar per fer coses o amb una premisa més concreta; no fer-ho a Sant Feliu.