-





Els avets i els matolls es fan foscos,
entreveuen la Llarga Nit,
el lent refredament dels ossos.

L'última estona de claror és tènue

Només queda el silenci 
i el bram del lur.

"When night falls
She cloaks the world 
In impenetrable darkness 
...
A chill rises 
And contaminates the air 
From the soil 
...
Suddenly 
Life has new meaning" 

Els matins




Els matins al banc 

De fusta, vella, cansada 

El cap em vola 

Amb les gavines 

I puc sentir ben aprop 

Les seves ales 

S'esfumen 

Amb el vent de mig agost. 





I així,

Amb el vent acariciant-me 

Acaronant les meves cames

Com l'amant persuasiu 

Que és el mar 

M'omplo d'energia 

I em sento infinita

En aquesta cantonada 

En mig del no-res

Només puc ser un tot

Vital. 





Mortal.





Els gats que caminen

Negres i blancs 

Un ying yang que miola

Em miren, interrogants

Qui ets, què ets 

I em sento com ells

Lleugera i gràcil 

Com la fúria 

De les onades. 





Parlo molt del mar

I del vent

I de la fúria

Són els meus límits

Només sóc això, ja 

No ho sento

Aquest cop no. 





Imagino que estic nua

Asseguda en aquest banc

Vella, cansada 

Qui sap si pel temps

O per la pausa 

D'un sospir.





M'imagino els gats parlant

El blanc em mira 

Es queda quiet

I segueix corrent

O flotant

Desconfiat.

El negre s'asseu

Al banc

Amb mi 

Vell, cansat

cada matí estàs aquí 

més desperta que mai

o qui sap si somniant

quieta

el vent dansa amb els teus cabells

ets l'iman 

del mar

la tramuntana

les gavines

i la sortida del sol.





Plena d'energia.





Vital.





Mortal.





Un gat negre 

Que és blanc

Que és llum

O foscor

Com l'ànima

Plena d'energia

Onades de fúria

Ballant amb el vent. 





A les 6 del matí.