Vivim en una època inèdita de proliferació d'imatges, on tantes imatges comporten una gran
contaminació
visual. Es podria arribar a parlar del capitalisme de les imatges, i
aquesta situació
ha arribat a canviar molt la nostra relació amb les obres. I tot i
així, tot i aquesta massiva
proliferació d'imatges, moltes resisteixen el pas del temps,
continuen vives per nosaltres
i en seguim mantenint una relació cada cop que les observem. Aquesta
relació cal analitzar-la
des de l'experiència estètica, per entendre quina és la nostra
confrontació individual
amb les obres d'art. Això construeix el nucli troncal del que és
l'estètica.
Les
idees estètiques aporten un punt de vista més abstracte i insòlit
de les obres d'art, volen profunditzar
en el significat d'observar una imatge en si. Ens hem acostumat a les
obres d'art com
si fossin objectes habituals que podem contemplar cada dia, i la
nostra relació amb les obres
d'art sempre ha estat natural, sempre ha estat habitual. Però
l'estètica busca més enllà de la
materialitat d'una imatge i ens fa entendre que les obres d'art són
testimonis de l'època en la que
s'han produït, ja sigui passat o present. A partir de contemplar
l'obra, intentem endevinar què
vol dir, en què pensava el seu autor, què volia expressar-hi i en
quin context es trobava l'obra
d'art al ser creada. Totes aquestes qüestions no són fàcils de
respondre, ja que les obres d'art
no tenen una resposta implícita. Però és que encara que la
tinguessin, aquesta sempre és complexe.
No hi ha prou amb mirar-les, hi ha moltes coses que se'ns escapen, i
com més sabem
d'una obra més ens adonem de tot el que falta per conèixer, i de la
quantitat de coses que
mai es sabran respecte l'obra perquè han quedat retingudes en el
moment de la seva creació.
L'estètica
estudia el redescobriment de la vida de les obres d'una manera
diferent a la història de
l'art. Vol redescobrir-la a partir de les idees estètiques, que
mostren un món al voltant de l'obra
diferent al que mostra la història de l'art. Aquesta és un intent
de recerca, estudi i coneixement.
Rastrejar, documentar i acumular dades sobre les obres. L'estètica,
en canvi, fa l'exercici
de trencar aquesta naturalitat, aquesta costum que tenim davant les
imatges, per recuperar
l'estranyesa i entendre-les i pensar-les més enllà de l'objecte. La
producció d'obres d'art
és un dels fenòmens més sorprenents i encara incomprensibles de
tots els fenòmens de la civilització.
Els humans tenim la necessitat de crear, de ser productius
artísticament, i les idees
estètiques investiguen aquest fet amb una perplexitat gairebé
infantil per entendre el sentit
de les imatges.
Els
nostres museus són camps de ruïnes, restes d'un passat que ha fugit
i ens ha deixat les obres
sense els seus significats, però les obres en si, d'alguna manera,
encara retenen aquestes idees
que l'estètica pretén recuperar. Per tant, tenim clar que tota obra
d'art sempre transmet alguna
idea, sempre plantegen preguntes, dificultats. Ens obliguen a
aturar-nos, a detenir-nos en
l'objecte que és l'obra d'art. Mirar una obra d'art requereix un
parèntesi en el temps, on ens preguntem
què hi veiem o què hi hauríem de veure, i tenim el desig i
l'ambició de saber alguna
cosa per poder entrar dins el seu significat. Però només quan la
mirem atentament la comencem
a veure. Mirar una obra no és el mateix que veure-la, ja que mirar
és posar-hi els ulls
a sobre, però veure-la va més enllà de fixar-s'hi. Veure-la vol
dir construir la nostra pròpia
relació amb l'obra, i entendre que cada individu ens transmet
quelcom diferent en funció
del que estem disposats a pensar, del que som i com som. Així que
veure una obra d'art
mobilitza tots els nostres perjudicis culturals, i per això no sabem
on mirar quan no sabem
què hem de veure. I alguns cops descobrim que allò que veiem en
l'obra té a veure amb
nosaltres, i que l'obra no només transmet un significat relacionat
amb ella, sinó també amb
nosaltres mateixos.
Les
idees estètiques aborden les obres d'art des d'una perspectiva
singular, ja que es tracta de la
consideració de que no només són objectes que cal documentar. Són
les peces d'un món, d'una
època. Són la materialització de les idees d'una societat. Les
obres d'art amaguen en elles
una experiència cultural, una experiència estètica que pot tractar
la lletjor, la bellesa, el sublim,
el sinistre, el banal, i moltes altres idees, molts altres conceptes
que han estat tractats per
artistes i pensadors en el moment de crear-les. L'experiència
estètica carrega de sentit aquests
objectes, i transcendeix el llenç, l'oli, l'aquarel·la, el marbre,
el bronze, i fins i tot les mans
de l'artista. Són objectes dotats d'un sentit estètic que remou i
modifica la història de l'art.
Experimentar l'obra, pensar-la, i conèixer a través d'ella en quin
context es va crear, sota quina
mentalitat, en base de quines conviccions, i amb quina finalitat,
totes aquestes qüestions
formen part de la missió que té el paper de les idees estètiques
en la comprensió de les
obres d'art. Així doncs, podem parlar d'idees estètiques com a
filosofia de l'art, ja que el punt
de vista estètic és la via directe per saber què ens volen dir les
creacions artístiques.