Assaigs estètics. El paper de les idees estètiques en la comprensió de les obres d'art.

 

La mort de Marat, Jacques-Louis David, 1793

Vivim en una època inèdita de proliferació d'imatges, on tantes imatges comporten una gran

contaminació visual. Es podria arribar a parlar del capitalisme de les imatges, i aquesta situació ha arribat a canviar molt la nostra relació amb les obres. I tot i així, tot i aquesta massiva proliferació d'imatges, moltes resisteixen el pas del temps, continuen vives per nosaltres i en seguim mantenint una relació cada cop que les observem. Aquesta relació cal analitzar-la des de l'experiència estètica, per entendre quina és la nostra confrontació individual amb les obres d'art. Això construeix el nucli troncal del que és l'estètica.

Les idees estètiques aporten un punt de vista més abstracte i insòlit de les obres d'art, volen profunditzar en el significat d'observar una imatge en si. Ens hem acostumat a les obres d'art com si fossin objectes habituals que podem contemplar cada dia, i la nostra relació amb les obres d'art sempre ha estat natural, sempre ha estat habitual. Però l'estètica busca més enllà de la materialitat d'una imatge i ens fa entendre que les obres d'art són testimonis de l'època en la que s'han produït, ja sigui passat o present. A partir de contemplar l'obra, intentem endevinar què vol dir, en què pensava el seu autor, què volia expressar-hi i en quin context es trobava l'obra d'art al ser creada. Totes aquestes qüestions no són fàcils de respondre, ja que les obres d'art no tenen una resposta implícita. Però és que encara que la tinguessin, aquesta sempre és complexe. No hi ha prou amb mirar-les, hi ha moltes coses que se'ns escapen, i com més sabem d'una obra més ens adonem de tot el que falta per conèixer, i de la quantitat de coses que mai es sabran respecte l'obra perquè han quedat retingudes en el moment de la seva creació.

L'estètica estudia el redescobriment de la vida de les obres d'una manera diferent a la història de l'art. Vol redescobrir-la a partir de les idees estètiques, que mostren un món al voltant de l'obra diferent al que mostra la història de l'art. Aquesta és un intent de recerca, estudi i coneixement. Rastrejar, documentar i acumular dades sobre les obres. L'estètica, en canvi, fa l'exercici de trencar aquesta naturalitat, aquesta costum que tenim davant les imatges, per recuperar l'estranyesa i entendre-les i pensar-les més enllà de l'objecte. La producció d'obres d'art és un dels fenòmens més sorprenents i encara incomprensibles de tots els fenòmens de la civilització. Els humans tenim la necessitat de crear, de ser productius artísticament, i les idees estètiques investiguen aquest fet amb una perplexitat gairebé infantil per entendre el sentit de les imatges.

Els nostres museus són camps de ruïnes, restes d'un passat que ha fugit i ens ha deixat les obres sense els seus significats, però les obres en si, d'alguna manera, encara retenen aquestes idees que l'estètica pretén recuperar. Per tant, tenim clar que tota obra d'art sempre transmet alguna idea, sempre plantegen preguntes, dificultats. Ens obliguen a aturar-nos, a detenir-nos en l'objecte que és l'obra d'art. Mirar una obra d'art requereix un parèntesi en el temps, on ens preguntem què hi veiem o què hi hauríem de veure, i tenim el desig i l'ambició de saber alguna cosa per poder entrar dins el seu significat. Però només quan la mirem atentament la comencem a veure. Mirar una obra no és el mateix que veure-la, ja que mirar és posar-hi els ulls a sobre, però veure-la va més enllà de fixar-s'hi. Veure-la vol dir construir la nostra pròpia relació amb l'obra, i entendre que cada individu ens transmet quelcom diferent en funció del que estem disposats a pensar, del que som i com som. Així que veure una obra d'art mobilitza tots els nostres perjudicis culturals, i per això no sabem on mirar quan no sabem què hem de veure. I alguns cops descobrim que allò que veiem en l'obra té a veure amb nosaltres, i que l'obra no només transmet un significat relacionat amb ella, sinó també amb nosaltres mateixos.

Les idees estètiques aborden les obres d'art des d'una perspectiva singular, ja que es tracta de la consideració de que no només són objectes que cal documentar. Són les peces d'un món, d'una època. Són la materialització de les idees d'una societat. Les obres d'art amaguen en elles una experiència cultural, una experiència estètica que pot tractar la lletjor, la bellesa, el sublim, el sinistre, el banal, i moltes altres idees, molts altres conceptes que han estat tractats per artistes i pensadors en el moment de crear-les. L'experiència estètica carrega de sentit aquests objectes, i transcendeix el llenç, l'oli, l'aquarel·la, el marbre, el bronze, i fins i tot les mans de l'artista. Són objectes dotats d'un sentit estètic que remou i modifica la història de l'art. Experimentar l'obra, pensar-la, i conèixer a través d'ella en quin context es va crear, sota quina mentalitat, en base de quines conviccions, i amb quina finalitat, totes aquestes qüestions formen part de la missió que té el paper de les idees estètiques en la comprensió de les obres d'art. Així doncs, podem parlar d'idees estètiques com a filosofia de l'art, ja que el punt de vista estètic és la via directe per saber què ens volen dir les creacions artístiques.