[Música] Jesus of Suburbia




Parecido al formato que usábamos para hacer recomendaciones musicales, pero algo mas abierto y con un nombre mas guay, volvemos a hablar y recomendar de música y acompañarlo de imágenes y palabras y esas cosas. 

El formato básico de post es el siguiente: una lista de música. 

Lo demás ya si eso.

Con la idea de que el elemento central sea la música, y no el hecho de que esto sea un blog, y que nadie se sienta con la obligación de explicar ni de leer necesariamente nada más. Aún así, se pueden hacer decir o poner mas cosas si uno lo desea. Vídeos de fondo, como hacíamos en las fiestas con el proyector. Títulos descriptivos, tratar de definir o explicar un estilo. Usar títulos y descripciones sugerentes, explicar una historia. Reproducción aleatoria, reproducción premeditada, lo que sea. Acompañar de poemas y evocadores paisajes desafiado la barrera entre la música y la literatura, o no decir absolutamente nada más.

Iremos colgando nosotros las listas, (lógicamente en nuestra propia linea y estilo) así como pidiendo a gente guay que nos encontremos que colabore, o que nos vayan mandando, o que se apunten a todo esto.

Esta lista en concreto la cree hace ya algunos años para ayudarme a escribir las partes de la deseducación en las que aún iba al instituto, está llena de cosas que escuchaba en ese entonces, y me ayudaban a recordar el espíritu de mis tiempos de rebeldía (como si hubiesen terminado hoy). Jesus of Suburbia no era particularmente de mis canciones favoritas entonces, pero un dia asomándose por mis recomendados en youtube, me puse a escucharla en mi piso de barcelona en el sagrado momento en el que, tras la entusiasmada y frenética charla de preparación que les daba a unos chicos a los que entrenaba en el league of legends, colgaba los cascos hecho mierda, me encendía un cigarrillo, y con los dados ya echados los veía o bien alzarse victoriosos o estamparse contra una pared. No se que tenia que ver aquello con la rebeldía juvenil, pero me daba un momento de calma, como escuchar punk-rock en su momento. Quizás la reacción a un entorno al que no tienes control, yo que se, no siempre me estoy psicoanalizando.

Desde entonces, hacer precisamente aquello y poner esa canción en exactamente ese momento se convirtió en un ritual (y la canción en un clásico instantaneo) que terminaría ocupando el titulo de dos de los capítulos del texto final y el de la lista de reproducción.


lista de reproducción por: jvg


Random Local MTV (youtube)
Random Local MTV (spotify)
Random Local MTV (blogger)


[Miembros Históricos] J.E.Vera





[Miembros Históricos] J.E.Vera


Guionista i directora del telenotícies en català de casa seva desde molt jove, Vera sempre ha mostrat grans capacitats d'escriptura (i de música, ocasionalment), i va rebre moltes ofertes en el seu moment (sempre rebutjades) per a treballar a tv3. Al final va decidir centrar-se en la seva carrera professional: ajuntar paraules. Ara, a més d'estudiar altres idiomes i anar a manifestacions, posa a prova les seves capacitats en el context del projecte random local writers, desde random local guys.


"El sol brillava amb força, feia calor i la gent es movia

per la gran bola de terra. I sense saber com,

en aquell moment precís,

les persones van començar a desfer-se"




Li agraden els Smiths, en Jimi Hendrix, en Lluis Llach i és vegetariana.

-





Els avets i els matolls es fan foscos,
entreveuen la Llarga Nit,
el lent refredament dels ossos.

L'última estona de claror és tènue

Només queda el silenci 
i el bram del lur.

"When night falls
She cloaks the world 
In impenetrable darkness 
...
A chill rises 
And contaminates the air 
From the soil 
...
Suddenly 
Life has new meaning" 

Els matins




Els matins al banc 

De fusta, vella, cansada 

El cap em vola 

Amb les gavines 

I puc sentir ben aprop 

Les seves ales 

S'esfumen 

Amb el vent de mig agost. 





I així,

Amb el vent acariciant-me 

Acaronant les meves cames

Com l'amant persuasiu 

Que és el mar 

M'omplo d'energia 

I em sento infinita

En aquesta cantonada 

En mig del no-res

Només puc ser un tot

Vital. 





Mortal.





Els gats que caminen

Negres i blancs 

Un ying yang que miola

Em miren, interrogants

Qui ets, què ets 

I em sento com ells

Lleugera i gràcil 

Com la fúria 

De les onades. 





Parlo molt del mar

I del vent

I de la fúria

Són els meus límits

Només sóc això, ja 

No ho sento

Aquest cop no. 





Imagino que estic nua

Asseguda en aquest banc

Vella, cansada 

Qui sap si pel temps

O per la pausa 

D'un sospir.





M'imagino els gats parlant

El blanc em mira 

Es queda quiet

I segueix corrent

O flotant

Desconfiat.

El negre s'asseu

Al banc

Amb mi 

Vell, cansat

cada matí estàs aquí 

més desperta que mai

o qui sap si somniant

quieta

el vent dansa amb els teus cabells

ets l'iman 

del mar

la tramuntana

les gavines

i la sortida del sol.





Plena d'energia.





Vital.





Mortal.





Un gat negre 

Que és blanc

Que és llum

O foscor

Com l'ànima

Plena d'energia

Onades de fúria

Ballant amb el vent. 





A les 6 del matí.

[Miembros históricos] Montserrat Roig






Barcelona 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991

Escriptora, periodista catalana i militant comunista..

Al programa Personatges va entrevistar artistes catalans com Ovidi Montllor, Joan Fuster, Aurèlia Capmany i Lluís Llach. La majoria de cops que parlava eren poemes. Era políticament incorrecta, presentava els artistes des d’endins, els interrogava amb allò que ningú s’atreveix a preguntar, fent que obrissin el seu ventre i deixessin anar la seva persona amb paraules. Alhora, adoptava el posat de la figura que no jutja, que entén la naturalesa àcida de l'artista i l'abraça amb amor.

“Ovidi Montllor ara té treball, i pis, i cotxe nou. És un actor conegut i un cantant aplaudit, però segueix amb el seu aire de personatge arraulit, tot esperant el cop següent. Potser perquè està fet a mitges, potser perquè per cantar els seus sentiments ha de venjar-se dels qui robaren la veu al seu poble.” (Entrevista a Ovidi Montllor)

Les censures i prohibicions que va rebre de Televisión Española van arribar al Congrés i al Senat. Va ser llavors quan, en busca d'un mitjà alternatiu, va provar sort amb Random Local Writers. Es va sorprendre i enamorar de que li diguesism que fes el que vulgués. En declaracions posteriors afirmava que aquesta havia estat una empenta decisiva. 


L'art de Montserrat Roig no era només als seus llibres, no era un objecte del qual se'n pugués desprendre, sinó que en cada gest i en cada conversa es mantenia lluny de la trivialitat. Roig trepitjava fort sobre els carrers masclistes de la dictadura franquista i, des que van condemnar el seu pare per parlar en català, va portar la seva llengua com amulet i bandera. Va fer reportatges de memòria històrica davant l'horror nazi, va ser convidada a la Unió Soviètica per escriure sobre el setge de Leningrad i va ser una veu principal en la lluita pels drets de la dona.


Manifestació contra el delicte d'adulteri, 1976


"La Maria es rentava deu vegades per dia. Pensava que el seu home ja no la besava perquè feia mala olor. Ho havia llegit en una revista: després dels trenta, les dones fan pudor. Creia que tenia el cos ple de verdet, com si fos una cambra resclosida, on no entrava mai un raig de llum. Potser la mala olor començà el dia en que el metge li va dir que no podia tenir fills. Pensava que la sang que se li escolava tots els mesos era com la brossa, que no servia per a res, com la mala olor. Per aquesta raó, també pensava, a casa no hi havia diners ni amor."

-Montserrat Roig, Amor i cendres


"Suggerir és ambigüitat, és una paraula difosa que implica els aspectes més misteriosos i t'està donant una mica de claror, i és el lector qui acaba de donar-li un sentit. Amb el temps entens que si vols parlar de tristesa no has de citar aquesta paraula"

Un dia ens va demanar un piti. Li vam donar.